Eruca vesicaria (L.) Cav.

NOMS: Card oruga. Ruca. Ruca pudenta. Eruga. Ruqueta. Col bufera. Occità: Roqueta. Castellà: Oruga roqueta. Rúcula. Ruca.  Èuscara: Beharki. Portuguès: Eruca. Oruga. Francés: Roquette. Anglés: Rocketsalad. Garden Rocket. Alemany: Wilde Senfrauke.

Flors d'Eruca vesicaria

SINÒNIMS: Brassica vesicaria L.; Eruca sativa Mill. ; Eruca vesicaria subsp. sativa (Mill.); Eruca orthosepala Lange; Eruca longirostris R. Uechtr.; Eruca pinnatifida (Desf.) Pomel

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Camps de secà, vores de camins.

Planta que pot arribar al metre d'alçada, amb pèls híspids

FORMA VITAL: Teròfit: Planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins un metre d’alçada amb pèls híspids a la base. 

Les fulles tendres s'empren per fer amanides (rúcula)

Fulles  lirades pinnatífides a la base

Quatre pètals formant una creu (crucíferes)

Flors hermafrodites amb quatre pètals de color groguenc amb venes violàcies. Calze amb sèpals erectes. Estigma bilobulat. Floreix d’abril endavant. 

Fruit en síliqua amb l'extrem herbaci i pla

Fruits en síliqua que té la particularitat de tindre un extrem pla, amb pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les crucíferes tenen la corol·la amb quatre pètals lliures formant una creu (d’ací la denominació “crucíferes”) alterns amb els sèpals.

Estudis moleculars que comencen a publicar-se des del inici  del segle XXI demostren que la família es va originar amb el clima càlid i humit de fa aproximadament 37 milions d’anys a Europa.

Calze amb sèpals erectes

USOS I PROPIETATS: Considerada una mala herba dels conreus de secà, però la varietat cultivada es consumeix en amanida (rúcula).

En medicina popular s’ha emprat com antiescorbútica, estimulant, diürètica i rubefaent.

Conté l’àcid erúcic, i els olis amb alt contingut d’aquest àcid tenen valor industrial en la fabricació de l’acer. 

Venes violàcies característiques dels pètals groguencs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eruca ve del llatí "eruca, -ae," que defineix la eruga comú. L’epítet específic vesicaria ve del llatí "vesica"  que significa bufeta (vejiga) o que sembla una bufeta.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Carles Linné i publicada amb el nom de Brassica vesicaria en Species Plantarum 2: 668. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment reconegut de Eruca vesicaria va ser publicada per Antoni Josep Cavanilles en Descripción de las Plantas 426–427. 1802. 

El Dioscòrides diu que si se’n menja molta quantitat crua, incita a les relacions sexuals.

Família Cruciferae (Brassicaceae)